D'on ve la paraula ROBOT?

Pàgines 158-160 extretes del llibre:

Les històries que les paraules amaguen. Xavier Duran. 2007. 

ISBN 978-84-96499-72-0

Robot

(del txec robot, treballador forçat)

“Fabricar obrers artificials és com fabricar motors dièsel. La producció ha de ser simplificada al màxim i el producte, el millor possible”, diu el Harry Domin, director general de RUR. Aquestes són les sigles de l’empresa fictícia creada pel txec Karel Capek (1890-1938) a l’obra de teatre del mateix nom, estrenada a Praga el 1921. RUR són les sigles del que en la traducció anglesa s’anomenaria Rossum’s Universal Robots (els robots universals de Rossum).

L’obra de Capek va donar nom, involuntàriament, als dispositius automàtics que fan funcions normalment desenvolupades per les persones. L’escriptor txec mostrava un aparent paradís on les màquines porten beneficis impensables, però finalment provoquen problemes com l’atur i tensions socials. En realitat, Capek volia anomenar les seves màquines a partir de la paraula llatina labori, treballador. Però el seu germà Josef, escriptor i artista, li va recomanar aquest altre mot, que en txec significa treballador forçat-el verb per fer treball penós o dur és robotiti. En altres llengües trobem paraules i significats semblants:així, en rus i en hongarès, els robotnik eren serf del senyor feudal...

L’obra va tenir molt d’èxit a tot Europa i als Estats Units. I potser per mandra en la traducció o, més probablement, per conservar les sigles o perquè la paraula no deixava de tenir un cert atractiu fonètic i exòtic, en anglès els treballadors de Rossum no van passar a aser workers –que tampoc no tenia exactament el mateix significat- sinó que seguiren sent robots.

Curiosament, també trobem la paraula en l’àmbit polític. En polonès, robotnik siginifica treballador i algunes revistes oficials d’algunes organitzacions comunistes s’anomenaren així a partir de fianls del segle XIX. Avui ens podrien sorprendre i fer pensar que es tracta de publicacions pioneres o visionàries sobre mecanismes automàtics. També va ser el nom d’algunes publicacions clandestines, com la que va fer el sindicat polonès Solidarnosc (‘Solidaritat’) entre el 1983 i el 1990.

Va ser l’escriptor nord-americà nascut a Rússia Isaac Asimo qui, el 1940, va recuperar la paraula per a una de les seves històries de ciència-ficció. Però la seva aportació més destacada va ser crear les tres lleis de la robòtica a la història Jo, robot, del 1950.

Potser això va acabar de popularitzar el nom. El 1956 l’inventor i empresari George C. Devol es va trobar amb l’enginyer Joseph F. Engelberger i, després de comentar el llibre d’Amisov, van acordar de construir un vertader robot. D’aquí va sorgir Unimation, la primera empresa a fer robots de forma comercial. Per això, Engelberger ha estat considerat el pare de la robòtica. El primer robot va treballar a la General Motors en una màquina de fusió a pressió i alta temperatura. Havien passat més de 23 segles des que el matemàtic grec Arquites de Tàrent havia construït un robot rudimentari: un ocell que es movia gràcies al vapor, el primer autòmat conegut. Uns anys després de l’invent d’Engelberger, la robòtica entrava oficialment als centres docents: el 1965 la Carnegie Mellon University creà el seu Institut de Robòtica.

Així, la història real ens allunyava d’aquells robots literaris de Capek, que no éssers mecànics, sinó crats per mètodes químics. L’autor txec, de fet, no era partidari d’aquelles màquines i volia tenir la consciència totalment tranquil·la. El 1935 escrivia, referint-se a ell en tercera persona: “és amb horror, francament, que ell rebutja tota responsabilitat per la idea que artefactes mecànics puguin mai substituir éssers humans i que això signifiqui que mitjançant cables puguin despertar alguna cosa com vida, amor o rebel·lió”. La seva única responsabilitat –o mèrit, segons com es miri- és haver aportat el nom de robot. I haver ajudat, amb les seve obres, a reflexionar sobre els efectes de la societat tecnificada.